14 sept. 2012

"Apaga y vámonos": avaluant al Petén, Guatemala


La frase és contundent. Estem entrevistant a Asaneth Cohuoj Directora d'una escola de la Conca del Llac Petén Itzá a Guatemala. Miro la frase, la miro a ella i procedim a fer-li l'entrevista.  Tot un repte per l'avaluació del projecte d'Educació Ambiental al Petén. "Apaga y vámonos"

9 nov. 2011

Desconnexió humana de proximitat

Foto que no he fet: Senegal- juliol 2010


A Ziguinchor, Senegal. Cau la tarda. Un bar a la riba del riu Casamance. Wifi. Cinc taules. Cinc blancs estrangers (tubabs), Cinc ordinadors, Cinc auriculars.Cinc connectats virtuals. Cinc desconnectats. Zero empatia. Zero comunicació de proximitat.

El supermercat GIANT de Port au Prince


El Supermercat GIANT de Port au Prince és un miratge, és una experiència extrasensorial del que se sentiria viatjant en un teletransportador. A fora del súper, un paisatge apocalíptic de runes,  brossa i persones autòctones de mirades preocupades persistents. A dins, una secció gegant de delicatessens que no fa cap ombra als supermercats més exclusius del món. 


Amb salaris estratosfèrics com els que es paguen a la majoria de personal estranger que treballa a  Haití no és estrany que els Libanesos hagin invertit en el sector de l'alimentació i en una clientela d'expatriats multiracials, multisectorials, i multi de tot, que tenen en comú un salari immoral. El supermercat està obert a tothom, però si ets estranger et fan descompte. Toma ya!


La millor foto del GIANT no la vaig poder fer. Faig, doncs, un homenatge a la semiòtica i explico la imatge que no em vaig atrevir a fer. Uniformats d'arreu del món, guàrdies civils de la madre pàtria, personal del cos diplomàtic de països al Nord i al Sud de la línia de l'equador, cooperants, missioners...a la secció de salses triant quina mostassa comprar entre una oferta de 20 marques. 


L'aigua que es beu, dels Alps suïssos of course.

Dues cares de la reconstrucció d'Haití


La reconstrucció de Port au Prince és un despropòsit. És un exemple de "males pràctiques" digne de ser estudiat. Lamentablement no es treballa a partir de les lliçons apreses d'altres emergències, d'altres crisis humanitàries. En François Grünewald del Group URD va encapçalar un escrit titolat: Vous avez dit evaluation?  (http://www.urd.org/IMG/pdf/vous_avez_dit_evaluation.pdf)  amb una frase contundent: Errare humanum est; perseverare diabolicum. Un trajecte pels carrers de Port au Prince, Pétion Ville, Delmas i altres municipis de l'àrea metropolitana, és una lliçó magistral de com no s'han de fer les coses.


La Carta humanitària (http://www.sphereproject.org/spanish/esfera/histo.htm) signada per pràcticament totes les organitzacions que estan implicades en la reconstrucció d'Haití, afirma la primacia de l'imperatiu humanitari, a partir del qual cal actuar per prevenir i alleugerir el patiment humà causat pels desastres o els conflictes armats, i rés pot prevaldre sobre aquest principi. La carta reconeix el dret a totes les persones afectades a viure en dignitat, rebre assistència humanitària i garantir protecció i seguretat. Tot són paraules i paper mullat.


Però les dues cares de la reconstrucció a Port au Prince, són reals i constatables. Un trajecte pels carrers de PAP i rodalies és una aproximació a la realitat de la reconstrucció impactant: s'han aixecat edificis nous de trinca de les transnacionals de telefonia mòbil, betzineres, bancs, fins i tot, s'ha instal·lat un Banc i un Western Union dins la Logbase de la MINUSTHA (la Missió d'estabilització integrada per cascos blaus, cossos de policia estrangera i funcionaris civils) de les Nacions Unides.  Els sous que cobren ho explica tot. S'envien remeses a casa. També hi ha supermercats amb productes de luxe, quelcom així com una secció de delicatessen ampliades, de dos pisos, vaja, com és el cas del GIANT supermarché, que es mereix un comentari propi.

A Jocoaitique, El Salvador, dones emprenedores treballant col·lectivament


Dones organitzades de l'ADIM- Flor Azul, treballant l'añil de manera col·lectiva a Morazán.
Avaluació del projecte de microcrèdits de Morazán. Juliol 2011.

A Perquín, dones emprenedores en la lucha. Craks de la resiliència.

La Katya de Perquín, El Salvador, gestionant la casa, aixecant els fills i un restaurant. Avaluació del projecte de microcrèdits de Morazán. Juliol 2011.